LES AVENTURES DE PRIMER: Els nostres contes. Quina aventura!

dimecres, 17 de juny del 2009

Els nostres contes. Quina aventura!

Per fi...després d'haver escrit molt, d'haver escoltat molts contes, d'haver-ne llegit, d'haver-ne explicat...ens llancem a l'aventura d'escriure'n un d'inventat per nosaltres.

Llegiu ! Aquests contes no tenen preu, perquè són un gran tresor!
Un altre gran tresor que hem descobert fent primer a l'Escola Vedruna.

Contes Primer

Publish at Scribd or explore others:

3 comentaris:

Anònim ha dit...: Quins contes més bonics. Ja tinc ganes de fer tercer amb vosaltres i escriure plegats contes molt més llargs!
Us felicito molt molt molt!

Joana; 17 de juny del 2009, a les 19:37
Anònim ha dit...: Estic molt contenta d'aquest projecte. Heu treballat molt i heu posat molt il.lusió en totes les activitats.
Han quedat uns contes"xulíssims".
Felicitats!!!
Mª Àngels; 17 de juny del 2009, a les 22:29
Anònim ha dit...: M'AGRADA MOLT AQUETS CONTES!!!!!

JÚLIA ORRI LLAGOSTERA; 3 de desembre del 2009, a les 21:40

Publica un comentari a l'entrada

Un monstre és una criatura més o menys llegendària, que fa por i és vista com a dolenta pels éssers humans.
Un dels monstres més coneguts és el vampir.
El vampir és un monstre que xucla la sang com aliment. La sang els ajuda a mantenir l’aarença de joventut en els as dels segles.
Tenen la capacitat de transformar-se en un ratpanat.
Dormen de dia i estan desperts de nit. No oden sobreviure a la llum del sol.
Tenen por de la creu, els alls i l’aigua beneida.
Alguns dominen la magia i alguns animals.
Es deia que a Catalunya vivia el comte Estruc, que era un vampir.

Les ninfes són un grup de dones que també es diuen olímpiques i en alguns llocs bruixes bones, d’aigua.
Es deia que vivien als cims de les muntanyes, als rius, torrenteres i grutes; però sempre a prop de l’aigua.
Les ninfes eren l’esperit de la naturalesa.
Els sacerdots grecs les invocàven al costat de les fonts , pregant perquè féssin ploure.
Van vestides amb colors alegres i corones de flors.
Exliquen les llegendes que si un humà trobava una peça de roba d’alguna ninfa, li portaría riquesa.

Les sirenes són meitat dones, meitat peixos, que respiren sota l’aigua.
Es compta que van néixer amb el cap i cara de dona i el cos d’au i amb una veu molt maca.
Eren tan maques que es van barallar amb les muses i van perdre. Plenes de vergonya van marxar i van canviar les ales per una llarga cua de peix.
Diuen que vivien en una illa del Mediterrani i amb els seus cants enamoraven els mariners.
La llegenda diu que si un dia un mariner no quedava embruixat pels seus cants, es moririen.
Però no és veritat, sempre imaginem les sirenes assegudes sobre una roca i pentinant les seves llargues cabelleres i cantant cançons amb la seva meravellosa veu.