LES AVENTURES DE PRIMER: VISITA AL TALLER DE TITELLES TEIA MONER

divendres, 26 de novembre del 2010

VISITA AL TALLER DE TITELLES TEIA MONER

Avui hem entrat al món màgic dels titelles.
Hem vist titelles de museu, d'arreu del món: Nepal, Xina, India, Praga; Catalunya........
Després ens han explicat que hi havia diferents tipus de titelles: de dit, de guà, de fils...... i molts més. Hem vist un video que ens ho explicava molt bé.
Ens han explicat una història d'un gall que volia anar a casament.... tot fent servir titelles d'ombres.
I el més divertit!!!!!!! hem pogut manipular diferents titelles.
Tot seguit hem fet el nostre titella. Tot solets.......
Per acabar ens han explicat un conte sense paraules; fent servir el llenguatge dels signes com feien els indis. Alguns els hem après molt i molt bé.
Hem anat a dinar a un parc que es diu L'HOSTAL DEL FUM.... hem jugat una bona estona ....i cap a Ripoll.
UN DIA PRECIÓS I ENCISADOR!

1 comentari:

Anònim ha dit...: QUE DIVERTIT VA SER ,OI?

JÚLIA ORERI
5ºPRIMÀRIA; 16 de desembre del 2010, a les 14:23

Publica un comentari a l'entrada

Un monstre és una criatura més o menys llegendària, que fa por i és vista com a dolenta pels éssers humans.
Un dels monstres més coneguts és el vampir.
El vampir és un monstre que xucla la sang com aliment. La sang els ajuda a mantenir l’aarença de joventut en els as dels segles.
Tenen la capacitat de transformar-se en un ratpanat.
Dormen de dia i estan desperts de nit. No oden sobreviure a la llum del sol.
Tenen por de la creu, els alls i l’aigua beneida.
Alguns dominen la magia i alguns animals.
Es deia que a Catalunya vivia el comte Estruc, que era un vampir.

Les ninfes són un grup de dones que també es diuen olímpiques i en alguns llocs bruixes bones, d’aigua.
Es deia que vivien als cims de les muntanyes, als rius, torrenteres i grutes; però sempre a prop de l’aigua.
Les ninfes eren l’esperit de la naturalesa.
Els sacerdots grecs les invocàven al costat de les fonts , pregant perquè féssin ploure.
Van vestides amb colors alegres i corones de flors.
Exliquen les llegendes que si un humà trobava una peça de roba d’alguna ninfa, li portaría riquesa.

Les sirenes són meitat dones, meitat peixos, que respiren sota l’aigua.
Es compta que van néixer amb el cap i cara de dona i el cos d’au i amb una veu molt maca.
Eren tan maques que es van barallar amb les muses i van perdre. Plenes de vergonya van marxar i van canviar les ales per una llarga cua de peix.
Diuen que vivien en una illa del Mediterrani i amb els seus cants enamoraven els mariners.
La llegenda diu que si un dia un mariner no quedava embruixat pels seus cants, es moririen.
Però no és veritat, sempre imaginem les sirenes assegudes sobre una roca i pentinant les seves llargues cabelleres i cantant cançons amb la seva meravellosa veu.