LES AVENTURES DE PRIMER: A què juguen els nens i nenes de la nostra escola?

dilluns, 25 d’abril del 2011

A què juguen els nens i nenes de la nostra escola?

A classe hem fet grups de treball i tot seguit hem anat a les classes de primària a demanar als nens/es quins eren els jocs que els agradaven més a casa i al pati.
Un cop a classe hem fet les gràfiques i hem comentat els resultats
Alguns dels nostres comentaris:
Ens sembla molt bé jugar a la nintendo i la Wii perquè aquest jocs són força intel.ligents.
Ens sembla molt bé que els nens juguin al futbol a l'hora del pati, tot i que a vegades xuten una mica fort
Ens sembla divertit que juguin a la play.
És xulo que juguin a parxís i a jocs de cartes.
Ens sembla que molt nens i nenes juguen amb maquinetes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Un monstre és una criatura més o menys llegendària, que fa por i és vista com a dolenta pels éssers humans.
Un dels monstres més coneguts és el vampir.
El vampir és un monstre que xucla la sang com aliment. La sang els ajuda a mantenir l’aarença de joventut en els as dels segles.
Tenen la capacitat de transformar-se en un ratpanat.
Dormen de dia i estan desperts de nit. No oden sobreviure a la llum del sol.
Tenen por de la creu, els alls i l’aigua beneida.
Alguns dominen la magia i alguns animals.
Es deia que a Catalunya vivia el comte Estruc, que era un vampir.

Les ninfes són un grup de dones que també es diuen olímpiques i en alguns llocs bruixes bones, d’aigua.
Es deia que vivien als cims de les muntanyes, als rius, torrenteres i grutes; però sempre a prop de l’aigua.
Les ninfes eren l’esperit de la naturalesa.
Els sacerdots grecs les invocàven al costat de les fonts , pregant perquè féssin ploure.
Van vestides amb colors alegres i corones de flors.
Exliquen les llegendes que si un humà trobava una peça de roba d’alguna ninfa, li portaría riquesa.

Les sirenes són meitat dones, meitat peixos, que respiren sota l’aigua.
Es compta que van néixer amb el cap i cara de dona i el cos d’au i amb una veu molt maca.
Eren tan maques que es van barallar amb les muses i van perdre. Plenes de vergonya van marxar i van canviar les ales per una llarga cua de peix.
Diuen que vivien en una illa del Mediterrani i amb els seus cants enamoraven els mariners.
La llegenda diu que si un dia un mariner no quedava embruixat pels seus cants, es moririen.
Però no és veritat, sempre imaginem les sirenes assegudes sobre una roca i pentinant les seves llargues cabelleres i cantant cançons amb la seva meravellosa veu.