LES AVENTURES DE PRIMER: LA TIETA DE L'HUGO

dijous, 17 de maig del 2012

LA TIETA DE L'HUGO

Avui ens ha visitat la tieta de l'Hugo. Havien de venir els avis però els feia una mica de vergonya. Quan ha arribat ens ha dit que estava una mica nerviosa, però quan ha marxat ha dit que li havia agradat molt l'experiència. Ha explicat el conte " La rateta que escombrava l'escaleta". Quan ha acabat els nens li han dit que era una mica diferent del que havien treballat ells, però que els hi havia agradat molt. Ha fet participat als nens, reproduint els sorolls. Els nens s'ho han passat molt bé quan els ha pintat: les nenes de ratetes i els nens de gatets. Li han fet moltes preguntes: qui li explicava els contes quan era petita, quin conte li agradava més,...... a què jugava? Els ha cridat molt l'atenció quan els ha explicat que a ella el que més li agradava era jugar amb els ninots de les mones. Gràcies per la visita, moltes gràcies!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Un monstre és una criatura més o menys llegendària, que fa por i és vista com a dolenta pels éssers humans.
Un dels monstres més coneguts és el vampir.
El vampir és un monstre que xucla la sang com aliment. La sang els ajuda a mantenir l’aarença de joventut en els as dels segles.
Tenen la capacitat de transformar-se en un ratpanat.
Dormen de dia i estan desperts de nit. No oden sobreviure a la llum del sol.
Tenen por de la creu, els alls i l’aigua beneida.
Alguns dominen la magia i alguns animals.
Es deia que a Catalunya vivia el comte Estruc, que era un vampir.

Les ninfes són un grup de dones que també es diuen olímpiques i en alguns llocs bruixes bones, d’aigua.
Es deia que vivien als cims de les muntanyes, als rius, torrenteres i grutes; però sempre a prop de l’aigua.
Les ninfes eren l’esperit de la naturalesa.
Els sacerdots grecs les invocàven al costat de les fonts , pregant perquè féssin ploure.
Van vestides amb colors alegres i corones de flors.
Exliquen les llegendes que si un humà trobava una peça de roba d’alguna ninfa, li portaría riquesa.

Les sirenes són meitat dones, meitat peixos, que respiren sota l’aigua.
Es compta que van néixer amb el cap i cara de dona i el cos d’au i amb una veu molt maca.
Eren tan maques que es van barallar amb les muses i van perdre. Plenes de vergonya van marxar i van canviar les ales per una llarga cua de peix.
Diuen que vivien en una illa del Mediterrani i amb els seus cants enamoraven els mariners.
La llegenda diu que si un dia un mariner no quedava embruixat pels seus cants, es moririen.
Però no és veritat, sempre imaginem les sirenes assegudes sobre una roca i pentinant les seves llargues cabelleres i cantant cançons amb la seva meravellosa veu.