LES AVENTURES DE PRIMER: LES FORMIGUES

diumenge, 26 d’abril del 2015

LES FORMIGUES

Els nens i nenes de primer a l'assignatura de coneixement del medi estant estudiant els animals, concretament les formigues. Aquesta setmana han arribat a la classe 30 formigues, una reina amb els seus ous i el seu respectiu formiguer.
Ja fa dies que estan estudiant un munt de coses de les formigues, com les seves característiques, la seva conducta, la jerarquia del formiguer,... I ara tots aquests continguts els estan posant a la pràctica.
Les formigues són uns animalets molt intel·ligents i interessants!

LES FORMIGUES on PhotoPeach

2 comentaris:

Marc M. ha dit...: Ens ha agradat molt; 15 de maig del 2015, a les 21:15
Anònim ha dit...: Hola soc l'Abril les formigues eren molt xules.; 14 de juny del 2015, a les 20:39

Publica un comentari a l'entrada

Un monstre és una criatura més o menys llegendària, que fa por i és vista com a dolenta pels éssers humans.
Un dels monstres més coneguts és el vampir.
El vampir és un monstre que xucla la sang com aliment. La sang els ajuda a mantenir l’aarença de joventut en els as dels segles.
Tenen la capacitat de transformar-se en un ratpanat.
Dormen de dia i estan desperts de nit. No oden sobreviure a la llum del sol.
Tenen por de la creu, els alls i l’aigua beneida.
Alguns dominen la magia i alguns animals.
Es deia que a Catalunya vivia el comte Estruc, que era un vampir.

Les ninfes són un grup de dones que també es diuen olímpiques i en alguns llocs bruixes bones, d’aigua.
Es deia que vivien als cims de les muntanyes, als rius, torrenteres i grutes; però sempre a prop de l’aigua.
Les ninfes eren l’esperit de la naturalesa.
Els sacerdots grecs les invocàven al costat de les fonts , pregant perquè féssin ploure.
Van vestides amb colors alegres i corones de flors.
Exliquen les llegendes que si un humà trobava una peça de roba d’alguna ninfa, li portaría riquesa.

Les sirenes són meitat dones, meitat peixos, que respiren sota l’aigua.
Es compta que van néixer amb el cap i cara de dona i el cos d’au i amb una veu molt maca.
Eren tan maques que es van barallar amb les muses i van perdre. Plenes de vergonya van marxar i van canviar les ales per una llarga cua de peix.
Diuen que vivien en una illa del Mediterrani i amb els seus cants enamoraven els mariners.
La llegenda diu que si un dia un mariner no quedava embruixat pels seus cants, es moririen.
Però no és veritat, sempre imaginem les sirenes assegudes sobre una roca i pentinant les seves llargues cabelleres i cantant cançons amb la seva meravellosa veu.