LES AVENTURES DE PRIMER: UNS CONTACONTES MOLT BRUIXOTS

dimarts, 22 de març del 2011

UNS CONTACONTES MOLT BRUIXOTS

Cada vegada llegim més bé i per això fa dies que hem començat a explicar a la classe, els contes que llegim a casa. La veritat és que aquesta activitat, ens ha fet molta il.lusió; tot i que al principi ens feia una mica de vergonya o ens costava parlar en veu alta. Ara hem anat agafant confiança i ja semblem uns veritables CONTACONTES . Quan expliquem el conte, ens posem un barret i una capa i ens convertim, per art de màgia, en un bruixot o una bruixa. Les històries són de fades, princeses, monstres, nens, animals...... Després escrivim el títol del conte en el nostre passaport màgic.

Mireu com quedem de "xulos"

1 comentari:

montsina ha dit...: Aquets bruixots i bruixes semblen molt concentrats, segur que saben moltes històries... està molt bé que siguin màgics... i, sobretot, que es converteixin a ells mateixos en ... LECTORS !!!; 5 de maig del 2011, a les 7:51

Publica un comentari a l'entrada

Un monstre és una criatura més o menys llegendària, que fa por i és vista com a dolenta pels éssers humans.
Un dels monstres més coneguts és el vampir.
El vampir és un monstre que xucla la sang com aliment. La sang els ajuda a mantenir l’aarença de joventut en els as dels segles.
Tenen la capacitat de transformar-se en un ratpanat.
Dormen de dia i estan desperts de nit. No oden sobreviure a la llum del sol.
Tenen por de la creu, els alls i l’aigua beneida.
Alguns dominen la magia i alguns animals.
Es deia que a Catalunya vivia el comte Estruc, que era un vampir.

Les ninfes són un grup de dones que també es diuen olímpiques i en alguns llocs bruixes bones, d’aigua.
Es deia que vivien als cims de les muntanyes, als rius, torrenteres i grutes; però sempre a prop de l’aigua.
Les ninfes eren l’esperit de la naturalesa.
Els sacerdots grecs les invocàven al costat de les fonts , pregant perquè féssin ploure.
Van vestides amb colors alegres i corones de flors.
Exliquen les llegendes que si un humà trobava una peça de roba d’alguna ninfa, li portaría riquesa.

Les sirenes són meitat dones, meitat peixos, que respiren sota l’aigua.
Es compta que van néixer amb el cap i cara de dona i el cos d’au i amb una veu molt maca.
Eren tan maques que es van barallar amb les muses i van perdre. Plenes de vergonya van marxar i van canviar les ales per una llarga cua de peix.
Diuen que vivien en una illa del Mediterrani i amb els seus cants enamoraven els mariners.
La llegenda diu que si un dia un mariner no quedava embruixat pels seus cants, es moririen.
Però no és veritat, sempre imaginem les sirenes assegudes sobre una roca i pentinant les seves llargues cabelleres i cantant cançons amb la seva meravellosa veu.